No hi ha un manual de normes i comportaments adequats per ser un pare o una mare perfectes. Bàsicament perquè aquesta figura no existeix. La família ha d'adaptar-se al seu fill, ser exigent amb ell, però sense menystenir l'afecte ni la complicitat. Aquesta és una fórmula de balanceig constant que pot estar descompensada per alguns errors freqüents que de vegades cometem. Però es poden evitar! Us expliquem a què ens referim.

No negarem que la societat està en canvi constant. Potser la  que fa unes generacions seria una figura paterna o materna exemplar, avui dia no sabria com gestionar l'arribada de les xarxes socials, els videojocs o les classes on line. I a la inversa, aquells pares i mares actualitzats en les rutines de la generació Z no compartirien les metodologies tradicionals d'aquells professors que van formar els nostres avis.

Per descomptat, sempre hem de tenir en compte pilars educatius com el respecte i les manifestacions d'afecte o indicadors com les notes per saber si alguna cosa no va bé. Però hi ha molts detalls que de vegades passem per alt que també són importants i que ens poden conduir, a poc a poc, a desgastar l'educació dels nostres fills i filles.

Vet aquí uns quants consells:

1. No ets el seu mestre ni ho has de voler ser 

Has d'entendre quin és el teu paper. Per descomptat que li ensenyaràs valors, educació... però en temes de currículum acadèmic no has d'interferir en la feina dels professionals de l'educació. Per diverses raons. Per començar, si els contradius els estàs desautoritzant i donant el tret de sortida perquè el teu fill o filla pugui prendre-se'ls poc seriosament. A més, el teu fill ha de ser cada vegada més independent i tenir l'autonomia per equivocar-se, sense el suport del seu pare i la seva mare que li corregiran els deures. Molts estudis demostren que les persones interioritzem millor els coneixements quan ens equivoquem i que assimilem correctament la resposta a partir d'una explicació de per què allò que crèiem que era cert no ho és.

2. Tampoc no ens passem a l'altre bàndol!

No estar a sobre del nostre fill o filla no vol dir que passis de sobte a no interessar-te absolutament per cap dels seus assumptes escolars. Has de trobar el punt mig. Estar al cas de què passa a l'escola és fonamental per poder ajudar-lo i que no senti rebuig o abandonament. Així podrem veure el seu creixement des d'una perspectiva prudent i, alhora, propera. Saber quines excursions hi ha programades i preguntar-li si li agrada l'activitat, acudir a les reunions amb el professorat per conèixer els seus progressos, presenciar els partits de les activitats extraescolars. Això ho has de fer!

3. ¿Li dones un reforç positiu?

Els nens i les nenes necessiten sentir, de tant en tant, si el que estan fent està bé. Amb un simple comentari podem apujar la seva autoestima i donar-los aquella dosi de confiança que necessiten. Sense fer que es tornin massa narcisistes, és clar, perquè com sempre tot és un balanceig constant. I és que serà un despropòsit intentar que el nostre fill sigui un Einstein, demanant-li massa i exigint-li coses que no són al seu abast.

Tal com apunta aquest article, voler Einsteins a la família és:

"Un tret  molt habitual […] és l'afany de sobreestimular els nens, des de bebès, perquè desenvolupin de pressa les seves capacitats, i això es tradueix en omplir-li el bressol d'artilugis, en un abús dels jocs didàctics, en voler que sàpiguen llegir i escriure als quatre anys […] per descobrir i potenciar el seu talent”.

Tot aquest sobreesforç provoca una sobreestimulació que, lluny d'aconseguir una evolució més ràpida, acostuma a tenir efectes contraproduents en forma de problemes d'atenció, de falta de concentració o d'hiperactivitat.

4. No li premïis les notes, sinó l'esforç

De vegades, segons com sigui el caràcter del teu fill o filla, valorar-li només les notes pot resultar contraproduent. Pot obsessionar-se amb els resultats acadèmics i oblidar-se del plaer que comporta el fet d'aprendre coses noves. Pot ser que no sigui tan oportú fer-li un regal per les notes obtingudes com premiar-li l'esforç que ha fet al llarg d'un trimestre.

Esperem que t'hagi estat útil aquest article. Si és així, et recordem que al nostre blog hi trobaràs molts textos relacionats amb el món de l'eduació i l'actualitat del sector.