En el món de l'educació, els resultats de PISA (Programme for International Student Assessment) sempre desperten un gran interès. No només perquè mesuren el rendiment dels estudiants en matemàtiques, comprensió lectora i ciències, sinó també perquè ofereixen informació valuosa sobre el seu context familiar i socioeconòmic. En aquest sentit, el suport que reb un alumne a casa pot marcar una gran diferència.

Suport familiar: més que un sopar junts

L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació proporciona dades sobre els resultats de PISA a Catalunya.

Segons l'anàlisi de Funcas sobre PISA, no n'hi ha prou amb el "suport" en sentit genèric, sinó que determinats gestos concrets són els que més s'associen amb millors resultats acadèmics. Per exemple:

• Compartir àpats familiars regularment (al menys una o dues vegades per setmana) es relaciona amb un increment significatiu en matemàtiques.
• Preguntar als fills pel seu dia a dia a l'escola també té un impacte positiu.
• Animar els adolescents a aconseguir bones qualificacions funciona, encara que en una mesura menor.
• D'altra banda, parlar constantment de si han de continuar estudiant (batxillerat o formació professional) no sempre es tradueix en un millor rendiment: podria ser una estratègia de les famílies per motivar alumnes amb un baix rendiment més que un suport espontani.

Aquests gestos transmeten atenció, interès i, en molts casos, un sentit de seguretat emocional: valors que també poden fomentar la dedicació a l'estudi.

A més, Funcas destaca que no tothom rep el mateix nivell de suport: hi ha desigualtats importants per gènere, origen socioeconòmic o origen migratori. Aquests desequilibris poden contribuir a fer que les bretxes eduactives persisteixin o que fins i tot creixin. 

¿Què ens diuen les dades recents de PISA?

Encara que no hi ha dades de PISA 2025, els informes més recents (com els de PISA 2022 i els resultats publicats el 2023-2024) aporten informació rellevant:

• Segons l'INEE (Ministerio de Educación), els informes internacionals de PISA 2022 ja estan disponibles. Inclouen no només matemàtiques, comprensió lectora i ciències, sinó també el pensament creatiu i la competència financera. 
• En la competència financera, un 25% dels estudiants espanyols de 15 anys se situa en els nivells més alts (nivells 4 i 5), segons La Moncloa.
• No obstant això, també hi ha alertes: prop del 42% dels estudiants espanyols no són capaços d'interpretar factures o nòmines de manera senzilla, una xifra molt similar a la mitjana de l'OCDE, segons El País.
• En pensament creatiu (una dimensió relativament nova a PISA), Espanya destaca en equitat: la diferència entre estudiants afavorits i desafavoits socioeconòmicamente és menor que la mitjan de l'OCDE, segons RTVE. 
• A nivell territorial, la Comunidad de Madrid i Castilla y León són líders en pensamient creatiu, segons El País.
• Por últim, un dels reptes més remarcables: Espanya té pocs estudiants “excel·lents” a PISA (nivells més alts de rendiment), especialment en matemàtiques, cosa que preocupa perquè aquests nivells reflecteixen capacitats més complexes com la resolució de problemes nous, tal com ho llegim a El País. 
• També s'identifica un problema a l'aula: per exemplw, un 33% dels alumnes indica que es distreu amb el mòbil  durant les classes de matemàtiques, segons Telecinco.

Connectem el suport familiar i els nous reptes educatius

La conjunció entre el suport familiari les dades recents de PISA suggereix algunes reflexions interessants:

• Més enllà del rendiment acadèmic tradicional: avui en dia no només importa el que saben els estudiants, sinó també com gestionen les seves finances o com pensen creativament. El suport familiar pot influir també en aquestes dimensions.
• Polítiques educatives amb un enfocament familiar: promoure iniciatives que incentivin els àpats familiars o espais de diàleg podria ser una eina pedagògica poderosa. No només és qüestió de "fer els deures", sinó de construir un clima emocional que afavoreixi l'aprenentatge.
• Equitat social: atès que el suport familiar varia segons el nivell socioeconòmic, treballar per reduir aquestes desigualtats pot ajudar a anivellar oportunitats educatives. Programes de tutoria o d'acompanyament familiar podrien ser part de la solució.
• Prevenció de distraccions a classe: amb dades com l'elevat ús del mòbil a classes és urgent pensar en estratègies per millorar l'entorn d'aprenentatge. Però també la llar familiar té un paper a fer-hi: si hi ha una cultura familiar més orientada a l'estudi i al diàleg, potser es reforçarà l'interès per aprendre.

Conclusió

El suport familiar no és només un afegit agradable: pot tenir impactes reals i mesurables en el rendiment dels estudiants, especialment quan es tradueix en gestos concrets d'atenció i comunicació. En combinar l'anàlisi amb les dades recents de PISA, s'albira un camí prometedor per millorar els resultats educatius: no només mitjançant reformes escolars, sinó també amb el reforç de la implicació de les famílies. 

Si volem que els alumnes no només treguin bones notes, sinó que desenvolupin competències profundes —financeres, creatives i de pensament crític— cal treballar a casa i a l'escola, de manera conjunta.