Durant una classe de matemàtiques a la Universitat de Columbia, un estudiant va arribar tard i es va trobar amb dos problemes escrits a la pissarra. Pensant-se que eren deures, els va copiar ràpidament abans que el professor els esborrés.

A la nit, es va posar a resoldre'ls. Eren dificilíssims, molt més difícils que qualsevol altre exercici dels que havia vist abans. Tot i això, no es va rendir. Va dedicar dies sencers a pensar-hi, no dormia a les nits, entre llibres de text i fulls plens d'anotacions.

En va resoldre un, per fi. Va escriure quatre articles explicant el seu raonament i les seves solucions, convençut que havia acomplert una tasca acadèmica.

A la classe següent, es va acostar al professor amb incomoditat i li va preguntar per què no havien revisat els deures. El professor se'l va mirar sorprès i va respondre:

—¿Deures?  Aquells problemes no eren uns deures. Eren exemples de problemes oberts que ningú no ha pogut resoldre mai.

L'estudiant, desconcertat, es va quedar callat. 

Sense saber-ho, havia resolt un problema que durant anys havia estat considerat impossible. 

Aquest estudiant era George Dantzig (1914-2005), que més endavant es convertiria en un dels matemàtics més influents del segle XX. El seu treball en programació lineal transformaria indústries senceres, des de la logística fins a l'ecoonomia.

Però el més poderós d'aquesta història no és la fita matemàtica, sinó la lliçó que ensenya:

Moltes vegades, allò que ens limita no és la dificultat dels problemes, sinó les nostres creences sobre ells. 

Dantzig va aconseguir l'impensable perquè no sabia que era impossible. La seva ment no estava condicionada per la idea de fracàs. No va tenir por ni bloquejos mentals. Només hi havia un full amb un problema per resoldre. 

¿Quantes vegades ens rendim abans d'intentar alguna cosa?

En el món de l'educació, aquest relat ens convida a reflexionar sobre el poder de les expectatives. ¿Què passaria si deixéssim d'advertir als nostres estudiants que una cosa és "difícil"? ¿I si en lloc de dir-los com de complicat és un camí, els donessim eines, motivació i confiança per recorre'l?

Aquesta història no és una simple anècdota. Ens recorda que la curiositat, l'esforç i la perseverança valen més que qualsevol etiqueta que digui "impossible".

Comparteix aquesta història. Pot ser que algú necessiti sentir avui que allò impossible... només és una paraula.