El confinament ha arrossegat els professors, les mares, els pares i els alumnes a la incertesa i la pregunta que sorgeix és ben clara ¿a quin model educatiu ens porta el cornavirus? Qui ho sap, potser aquesta crisi comporta una revisió de les rutines actuals i deixa pas a una nova manera de veure l'aprenentatge.

Encara que la pregunta no es pot respondre amb brevetat i seguretat en aquests moments, els experts comencen a fer unes primeres suposicions sobre què pot ser la nova escola provisional. Avui en dia, el professorat ja va començar a deixar enrere els llibres físics i van canviar les pàgines de paper per diapositives i eines interactives que han anat substituint les pissarres de guix i l'esborrador. Aquest fet concret ha facilitat que el pas de l'ensenyament fet a les escoles i a les aules a l'ensenyament fet a casa per culpa del 'lockdown' no hagi estat tan tràgic, ja que la majoria d'alumnes estaven familiaritzats amb plataformes com Moodle o Google Classroom.

No obstant això, una dada tan evident com alarmant és la reducció d'hores o la impossibilitat de saber amb certesa si els alumnes estan atents a la classe o si bé estan mirant qualsevol altra pàgina en alguna pestanya oberta d'incògnit.

Els tres reptes més grans par a l'educació

Si es poguessin resumir els tres pilars de preocupació en termes educatius, podríem distingir tres eixos ben clars:

El repte administratiu

Amb aquest repte fem referència a la necessitat d'establir un nou calendari acadèmic generalitzat, sense distincions entre comunitats i adaptat al temps perdut i als coneixements que falten per recuperar. Un dels factors que modificarien dràsticament la configuració d'aquest calendari seria la possible descoberta de la vacuna o la curació de la covid-19, la qual cosa permetria restablir la normalitat més de pressa.

En el cas que això no sigui així, les escoles haurien de començar a plantejar-se la modificació d'horaris o la possible educació esgraonada, és a dir, establir diversos grups segons l'edat i dissenyar un horari amb la finalitat que els grans grups escolars es puguin distribuir per franges horàries o fins i tot per dies per mantenir la distància de seguretat normativa entre persones a les aules.

Isabel Celaá, en una entrevista al portal ultima hora, declarava que si no hi havia una vacuna a l'hora de reobrir les escoles, només hi podria haver la meitat de l'alumnat: “Això obliga a fer que una part de l'alumnat estigui treballant presencialment i una altra, telemàticament”, anunciava la ministra d'Educació.

Un repte per al professorat i l'alumnat

Les administracions educatives i els docents hauran de ser capaços de respondre amb eficàcia a la ja esmentada falta d'hores i, en conseqüència, de buscar nous mètodes d'aprenentatge perquè els alumnes absorbeixin tots aquests coneixements perduts. D'altra banda, hi ha qui recomana condensar el temari i quedar-se únicament amb allò que és essencial i necessari, atès que moltes vegades val més quedar-se amb el que és més important que no pas voler abastar totes les pàgines del llibre.

No obstant, ¿qui determina què és essencial i què no? ¿Passaria el mateix si s'obvien certs coneixements a l'educació primària que al batxillerat? ¿És just l'aprovat generalitzat que en algun moment es va plantejar? Només el futur podrà respondre aquestes preguntes. I el batxillerat ens porta a la universitat, que planteja una altra incògnita. ¿Els primers anys de carrera baixaran els nivells d'exigència i seran més permissius davant la possible falta de coneixements?

No podem deixar a mans de la sort i la benevolència el nostre futur laboral. Per això moltes persones expertes mediten sobre la possibilitat que una gran part dels estudiants de primer curs es vegin obligats a matricular-se en acadèmies de reforç o "cursos-pont" per poder-se posar al dia.

Aquest fet podria avantatjar aquells que s'ho poden permetre econòmicament i seria un veritable 'handicap' per a les persones que han de fer un gran esforç per pagar-se la matrícula universitària i que han de demanar beques cada curs.

La bretxa digital i els seus perills

Amb la finalitat d'atendre els alumnes i fer les classes amb la normalitat més gran possible durant la pandèmia, els professors han optat per utilitzar plataformes de vídeotrucada. No obstant això, la bretxa digital o la desagradable realitat per la qual els recursos informàtics estan desigualment distribuïts, ja sigui per àrea geogràfica o per recursos econòmics, pot ser un enemic letal per a l'educació. Que els infants tinguin a la seva disposició una bona xarxa wifi o un ordinador amb webcam serà tan essencial com que en el passat un alumne tingués un bolígraf i fulls per escriure.

La ministra Celaá va proposar afrontar aquest repte amb la modificació del currículum a favor de les necessitats específiques de cada aula d'alumnes. A més, va afegir a l'entrevista que, afortunadament, "a Espanya el 85% del territori té banda ampla i tenim escoles connectades. Hi ha un percentatge d'alumnat, no tan elevat com pensen alguns, sense recursos digitals o que s'ha vist obligat a compartir-los amb els seus germans o els seus pares. Estem identificant-los per proporcionar-los recursos".

Paral·lelament, infobae analitza exhaustivament en una publicació recent com s'està desenvolupant la situació als Estats Units i els possibles paral·lelismes amb Espanya. L'article, que ens permet aprendre moltes coses, apunta com el conegut mitjà de comunicació The Washington Post declara que portar els infants altre cop a les aules "és una de les tasques prioritàries per tornar a la normalitat".

Des de buscarcole.com volem donar el nostre suport a totes les famílies que pateixen amb la incertesa dels anys acadèmics propers i els volem donar un missatge d'esperança i paciència. D'aquesta ens en sortirem, sí, i ho farem més forts que mai.