El bullying o assetjament escolar és un comportament repetitiu i negatiu dirigit a una persona o un grup de persones.

Es pot manifestar de diverses maneres, com amb l’assetjament verbal, l’exclusió social, la intimidació física o el ciberassetjament. L’objectiu del bullying és exercir poder i control sobre la víctima, a qui es provoca angoixa i patiment.

És, per tant, un acte deliberat de fer mal, intimidar o assetjar els altres, sovint basat en factors com l’aparença, el gènere, l’orientació sexual, la diferència en les característiques personals o la percepció de poder.

¿Qui està implicat en el bullying?

Els agents implicats en el bullying són:

Les persones que l’executen (agressors o agressores)

Les persones que el pateixen (víctimes)

Les persones que el presencien (testimonis)

Els docents i la família

Les investigacions mostren que tant homes com dones poden tenir un paper actiu en l’assetjament. Els estudis estadístics suggereixen que els homes tendeixen a recórrer més a la intimidació física o verbal directa, mentre que les dones fan servir maneres més indirectes d’assetjament, com l’exclusió social o la difamació.

¿La intimidació és un comportament exclusiu dels éssers humans?

En realitat, no. L’agressió també es pot observar en el regne animal, sovint relacionada amb la competència per obtenir recursos, per mantenir la jerarquia social o per la supervivència. Per exemple, en el món animal és comú observar comportaments de dominació, com l’empolainament social en primats, la lluita pel lideratge en manades de llops o la competència entre mascles per l’accés a les femelles en moltes espècies.

Aquests comportaments poden ser agressius, però generalment es relacionen amb la supervivència i la reproducció més que amb la intenció de fer mal de manera deliberada. No són, doncs, motivats pels prejudicis com passa en el bullying humà.

¿El bullying és únicament causat per prejudicis?

No de manera exclusiva. En moltes ocasions, els factors determinants són la inseguretat, la frustració, l’estrès o l’enuig. Tant de la víctima com de l’agressor. De manera que de vegades s’observen canvis de rol en cadena, on la víctima es transforma en agressora quan el context canvia.

Per exemple, és el cas de l’adolescent víctima de bullying a l’escola que quan arriba a casa agredeix verbalment o emocionalment la seva família.

Abordar l’assetjament requereix, per tant, un enfocament integral que implica diferents agents: familiars, docents, psicòlegs, terapeutes... que han de fer un bon diagnòstic i treballar conjuntament en l’aplicació de solucions acordades, tant per a les víctimes com per als agressors.

¿Les teràpies amb cavalls poden formar part d’aquest enfocament global?

Sens dubte. Les sessions ben dirigides amb cavalls i dutes a terme amb regularitat poden representar un abans i un després en la vida de moltes persones.

Aquesta teràpia ha demostrat ser beneficiosa tant per a les víctimes d’assetjament com per a les persones agressores i el seu entorn. Els ofereix una sèrie d’avantatges terapèutics únics:

Aprendre a posar límits: Un dels aspectes fonamentals a l’hora de relacionar-nos amb cavalls és la necessitat imperiosa de reclamar el nostre espai i de posar límits sans. Els cavalls són animals molt grossos, per això hem d’educar-los perquè ens respectin. Si no ho fem així, podem patir accidents greus.

Augment de l’autoestima: La interacció amb cavalls pot ajudar les víctimes a desenvolupar més confiança en si mateixes a mesura que estableixen vincles i relacions positives amb els cavalls.

Desenvolupament de les habilitats socials: Treballar amb cavalls requereix comunicació no verbal, paciència i empatia. Aquestes habilitats es poden transferir a les interaccions humanes i poden ajudar a les víctimes a construir relacions més saludables.

Reducció de l’estrès i l’ansietat: La presència de cavalls i la connexió emocional amb ells poden ajudar a alleugerir l’estrès i l’ansietat, problemes que són molt comuns entre les víctimes d’assetjament.

Desenvolupament de l’empatia: Treballar amb cavalls pot ajudar als agressors a desenvolupar empatia en comprendre les necessitats i emocions dels cavalls. Aquesta habilitat es pot transferir a les relacions humanes, de manera que es pot fomentar un comportament més compassiu.

Control de la impulsivitat: Treballar amb cavalls demana paciència i autocontrol. Això pot ajudar als agressors a aprendre a controlar els seus impulsos i emocions de manera més efectiva.

Consolidació de la responsabilitat i la presa de decisions: Cuidar els cavalls i treballar-hi implica responsabilitat i també la necessitat de prendre decisions acurades. Això pot ensenyar als agressors la importància d’assumir la responsabilitat de les seves accions i els pot impulsar a prendre decisions positives.

El contacte amb la naturalesa i amb els animals ens permet retrobar-nos amb nosaltres mateixos i reconnectar amb la nostra essència. És un camí de sanació personal i social. Les sessions dirigides amb cavalls ajuden a grans i petits a gestionar millor les seves emocions, de manera que es crea un marc més apropiat per mirar d’evitar al màxim les situacions d’assetjament en la nostra societat.

En Gerard, de Cavalls de calma, ens ho explica en aquest vídeo.

També pots trobar Cavalls de calma a Instagram.

A buscarcole.com tenim escoles amb plans antibullying. Troba-les!!!!