És possible que no ho sàpigues: els cavalls et poden ajudar a millorar la teva capacitat de concentració. En Gerard, de Cavalls de Calma, ens explica la seva experiència.

Demà tinc un examen important

El meu pla mestre: Em tancaré a estudiar i no sortiré fins que no m'ho sàpiga tot.

La meva execució: Les dues primeres hores he endreçat l'habitació, perquè ja se sap que per estudiar es necessita tenir un espai ben organitzat. Després he berenat, el cervell necessita energia per poder rendir! Quina decepció, per més que faci excursions la nevera, sempre hi ha el mateix... ¿i el gos? Pobre, potser que el tregui a passejar...

El meu resultat: Són les 12 de la nit i encara no he començat a estudiar... em sembla que tornaré a perdre hores de son... Si n'és de dura la vida de l'estudiant!

Si sumés totes les hores que al llarg de la meva vida he dedicat a estudiar, el resultat serien diversos anys de la meva vida. Quina llàstima que només van ser això, hores dedicades a estudiar, però no a estudiar.  

Vist amb perspectiva, puc confirmar que jo era un geni de la distracció. Tot era posar-me a estudiar i el meu cap començava a crear milers de pensaments, tots enfocats a un únic objectiu: deixar d'estudiar.

Tant els meus pares com els meus profes em deien que m'havia de planificar més bé, però la realitat és que jo ja m'organitzava. Fins i tot apuntava a l'agenda els dies i les hores que estudiaria cada assignatura... però em fallava l'execució del pla.

Tothom em deia que m'havia de concentrar. Però ningú no m'explicava com es feia.

Uns anys més endavant, un entrenador em va dir: "Concentrar-se és estar per allò que toca". En aquesta frase hi havia un element nou per a mi, el de la responsabilitat. Estar per allò que has d'estar. De manera que no n'hi havia prou amb planificar-se i asseure's a la cadira, tenia la responsabilitat de fer el que tocava fer: estudiar.

Però per desgràcia, això tampoc no va acabar de funcionar. La meva ment sempre trobava excuses per evadir-se i escapar-se de la responsabilitat. I així van anar passant els anys, amb dificultats vaig aconseguir acabar la carrera, més per voluntat que per mètode.

El meu punt d'inflexió: El dia que vaig començar a relacionar-me amb els cavalls

¿Sabies que els cavalls s'adonen de tot? La seva sensibilitat extrema els permet adonar-se de qualsevol canvi que es produeixi en el seu entorn, per més subtil que sigui. El soroll més ínfim, el moviment més lleu o el canvi energètic en el seu ambient poden alterar-los. És per això que si no estàs present i amb molta atenció, et pots endur més d'una sorpresa.

Al llarg de la seva evolució, els cavalls han desenvolupat la capacitat de sentir el canvi més lleu en l'ambient, en depèn la seva supervivència. Els afecta el teu llenguatge corporal, l'energia que desprens, on mires... Aboslutament tot el que facis i pensis tindrà un efecte en els cavalls. Per això, si vols relacionar-te amb cavalls de manera positiva, és imprescindible que siguis molt conscient de tot el que fas, de com ho fas i de quan ho fas. Per això t'has de focalitzar. Com deia el meu entrenador, has d'estar per allò que toca.

Els cavalls viuen en el present, estan ara i aquí. I exigeixen el mateix de nosaltres. Si comencem a desconnectar-nos i a projectar-nos en una línia temporal diferent, ells ho noten. El nostre cos és allà, però no la nostra ment. Comencem a fer les coses de manera mecànica, sense ànima, sense sensibilitat, i perdem la capacitat de ser conscients de l'energia que estem projectant. L'única manera efectiva de connectar amb ells és entrar en el seu mateix camp vibracional, i per fer-ho és imprescindible concentrar-nos a estar en el present.

I si a més els exigim que facin coses per nosaltres, tenim una responsabilitat envers ells. Hem de focalitzar-nos en el que estem fent, perquè tot el que fem i pensem tindrà conseqüències en el seu estat d''anim. És el que té treballar amb éssers tan sensibles. I a mesura que avancis en l'autoconciència, per responsabilitat, seguretat i amor, també millora la teva concentració. La teva focalització. Perquè saps com n'és d'important estar per allò que toca.

La meva conclusió

Durant la meva infantesa i joventut vaig perdre molt de temps, perquè quan no fas el que has de fer, però saps que ho has de fer, tampoc no disfrutes de l'activitat alternativa, ja que tens a sobre el pes de la consciència i el sentiment de culpa. Si tornés a néixer, demanaria als meus pares que em portessin a relacionar-me amb els cavalls des de petit, hauria après a concentrar-me molt abans, hauria aprofitat molt millor el temps i, sens dubte, hauria tret molt més bones notes.

Ara em relaciono amb els cavalls i he aconseguit tenir més equilibri en la meva vida.