Quan pensem en Sant Nicolau, acostumem a imaginar el personatge generós que, amb el pas del temps, va ser l'origen de Santa Claus. No obstant, la seva figura històrica és molt més interessant, especialment per a les persones que treballem en educació. La seva vida —plena de gestos d'ajuda, de sensibilitat i amb algun moment de caràcter fort— ofereix oportunitats valuoses per reflexionar amb nens i nenes i adolescents.

Un personatge històric més enllà del mite

Sant Nicolau va néixer al segle III a la regió de Licia (actual Turquia). Orfe des de jovenet, va fer servir la fortuna heretada dels seus pares per ajudar discretament a qui més ho necessitava. Amb el temps es va convertir en bisbe de Mira i la seva reputació de protector de les criatures, les famílies vulnerables i els mariners el va convertir en una de les persones més estimades de la seva època.

Al llarg dels segles, les històries sobre els seus gestos solidaris es van estendre per tot Europa, es van anar transformant culturalment fins a convertir-se en el que avui en dia coneixem com a Santa Claus o Papa Noel.

La famosa anècdota de la “bufetada” en el Concili de Nicea

Entre les moltes històries que envolten la seva figura, n'hi ha una que acostuma a sorprendre: la tradició explica que Sant Nicolau va clavar una bufetada a un participant en un important debat.

Durant el Primer Concili de Nicea (325 dC), una trobada en què hi havia tensions i desacords, Nicolau es va enfrontar a un sacedrot anomenat Arri. Les idees d'Arri generaven molta polèmica, i la tradició explica que Nicolau va perdre la paciència i li va clavar un mastegot.

¿Va passar exactament així? No ho sabem. El més probable és que la història sigui una barreja de realitat i llegenda, però es va convertir en una imatge popular del sant en l'art medieval.

¿Com ens pot ajudar això en l'educació?

Precisament perquè és una escena tan inesperada, és una oportunitat magnífica per treballar temes essencials amb els adolescents:

• Fins i tot les persones bondadoses es poden enfadar.
• Perdre la calma és humà, però sempre es pot aprendre a gestionar-la millor.
• El desacord no s'ha de resoldre necessariament amb violència.

Ho podem presentar així: "Fins i tot algú conegut per la seva generositat i bondat un dia va perdre els nervis. Això ens recorda que gestionar les emocions és part de l'aprenentatge i que tots —criatures i adults— estem en el procés."

Convertir aquesta anècdota en un punt educatiu ajuda a normalitzar la frustració i a ensenyar estraatègies d'autocontrol.

Allò que la història de Sant Nicolau pot ensenyar-nos avui

Més enllà de les llegendes, la vida de Sant Nicolau transmet valors universals que podem integrar en l'educació quotidiana:

1. La generositat autèntica

Sant Nicolau no regalava coses per cridar l'atenció; ho feia per ajudar. El regal més important per a un nen és la presència i l'exemple dels adults que l'envolten.

2. L'empatia com a base educativa

Es va preocupar especialment per totes les persones que patien. Abans de reaccionar, intenta comprendre què sent el nen.

3. El respecte i la discreció

La seva ajuda era silenciosa, sense exhibicions. Cuidar la privacitat i la intimitat és un valor importantíssim en l'era digital.

4. La tradició com a eina pedagògica

Les històries de Sant Nicolau s'han transmès durant segles. Les tradicions són oportunitats per conversar, connectar amb els altres i transmetre valors.

En resum: un personatge antic amb un missatge molt actual

La figura de Sant Nicolau, sense necessitat de centrar-se en la religió, ens ofereix una guia útil per parlar de generositat, empatia, autocontrol i comunitat. 

La seva història ens recorda que educar és un acte de generositat, que els nens i nenes necessiten exemples autèntics i que fins i tot les figures més admirades tenen moments imperfectes... i d'ells també se n'aprèn!