comunitats d'aprenentatge

En la metodologia de treball habitual de les escoles, el personal docent és el que imparteix coneixements i l'alumnat el que escolta. Però hi ha una altra manera de fer les coses.

¿Què són?

Les comunitats d'aprenentatge poden ser definides com un grup de persones que aprenen juntes, utilitzant les mateixes eines i el mateix entorn. Es tracta d'una proposta de transformació educativa, que busca millorar l'aprenentatge i la convivència, ja que implica totes les persones que, de manera directa o indirecta, influencien en l'aprenentatge i el desenvolupament dels estudiants, incloent-hi professorat, familiars, amistats, veïns, membres d'associacions, organitzacions, voluntaris, etc. El seu objectiu és generar un canvi en la pràctica educativa per arribar a aquella escola que tothom voldria tenir i fer realitat el somni que cap infant pugui quedar-ne al marge.

Beneficis

Les comunitats d'aprenentatge ajuden a enfrontar-se a diversos problemes relacionats amb l'entorn, el fracàs escolar o la resolució de conflictes entre l'alumnat. A més de comportar d'altres beneficis que tenen a veure amb valors relacionats amb el treball en equip, un aprenentatge més actiu i cooperatiu i una major motivació de l'alumnat en l'adquisició de coneixements.

Un dels aspectes centrals és la interacció i la promoció del desenvolupament del pensament crític i reflexiu.

Història

La introducció d'aquesta mena de projecte educatiu és relativament recent a Espanya.

La primera comunitat d'aprenentatge té el seu origen en l'Escola de Persones Adultes de La Verneda, al barri de Sant Martí de Barcelona, l'any 1978. Va ser creada per la necessitat que tenia aquest barri barceloní de disposar d'un centre cultural adreçat a les persones adultes.

Anys després, el 1991, el Centre d'Investigació en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA) de la Universitat de Barcelona va portar a terme un projecte amb els mateixos objectius educatius que les comunitats d'aprenentatge, però fent una passa més enllà: volien superar el fracàs escolar i millorar la convivència entre l'alumnat. Amb aquest projecte es pretenia transferir el model a tots els nivells educatius: educació infantil, primària i secundària. Cosa que va portar, temps a venir, a crear la primera comunitat d'aprenentatge en una escola d'educació primària del País Basc: el CEIP Ruperto Medina de Portugalete (Biscaia).

Com s'apliquen

En la formació de les CdA hi ha diverses fases:

  1. Sensibilització: Sessions de formació contínua on s'explica i discuteix la societat de la informació en què es troben els coneixements necessaris per treballar.
  2. presa de decisions: S'inicia el projecte de transformació que s'elabora conjuntament i de manera dialogada entre tots els sectors que hi vulguin participar.
  3. Els somnis: Propostes d'objectius de tots els participants.
  4. Les prioritats: Anàlisi de les propostes sorgides a l'etapa anterior per a la seva aplicació real al centre educatiu.
  5. La planificació: Creació d'un pla d'actuació per dur a terme el projecte.

Els estudiants s'organitzen en equips de quatre o cinc amb diferents coneixements i porten a terme una activitat que té per objectiu potenciar les interaccions i els diferents puns de vista sobre un mateix tema.

Aquests grups estan liderats per una persona adulta (un docent, familiar o voluntari) que s'encarrega de tutoritzar tota l'activitat. Així, un docent ho es troba sol amb un grup ampli d'estudiants, sinó que són diverses les persones adultes que hi ha a l'aula compartint tasques diferents. Els seus punts de vista enriqueixen el treball dels estudiants, que aprenen a compartir visions i plantejament diferents davant d'una situació determinada. Tenen la possibilitat de desenvolupar el seu esperit crític i de fer-se persones més comprensives mentre creixen. Les comunitats d'aprenentatge poden ser un bon instrument per començar a construir el futur dels joves. 

Etiquetes