La periodista Carina Farreras reflexiona, en un article a La Vanguardia, sobre la comprensió lectora dels estudiants espanyols a partir de les dades de PISA i TIMSS, dos estudis internacionals d'avaluació.

Un de cada cinc estudiants espanyols de 15 anys no comprèn la idea bàsica d'un text. I això en condiciona les notes. No només de llengua i literatura. Totes. L'aprenentatge queda compromès a una mala base de lectura.

Segons els experts, no adquirir una competència lectora suficient com per poder comprendre i interpretar un text, una facultat que s'adquireix entre els sis i els nou anys, és el camí cap a les moltes repeticions i abandonaments, en els quals Espanya és campiona europea.

Els indicadors de PISA 2018 en competència lectora, recentement publicats, assenyalen no només un rendiment baix dels alumnes espanyols en termes generals (10 punts per sota de la mitjana de l'OCDE i 12 per sota de la de la Unió Europea), sinó la gran quantitat d'estudiants que se situen en la franja més baixa de rendiment. Un de cada cinc estudiants de 15 anys no assoleix la competència lectora mínima. És a dir, que no capta les idees essencials d'un text després de llegir-lo.

A Catalunya, els resultats són una mica millors. Les proves de competències bàsiques indiquen que un de cada set alumnes no entén el que llegeix, davant de l'un de cada cinc d'Espanya.

Per al pedagog Gregorio Luri, la dificultat escolar dels joves a l'etapa de secundària ja es pot endevinar quan tenen 9 o 10 anys, ja que és quan els infants passen de «aprendre a llegir a aprendre llegint».

«Els resultats de l'últim informe TIMMS (estudi d'avaluació internacional sobre matemàtiques i ciències aplicat a nens de quart d'educació primària) apunten que la caiguda escolar en les àrees no lingüístiques està molt estretament connectada amb la comprensió lectora», explica Ester Trigo, professora del Departament de Didàctica de la llengua i la literatura de la Universidad de Cádiz.

Es mesura la comprensió lectora en funció de tres variables: accedir i obtenir informació; integrar i interpretar; reflexionar i valorar. «Aquests tres processos estan presents a l'hora de resoldre les preguntes plantejades en la prova de matemàtiques i ciències de PISA», indica Trigo.

L'article conclou amb l'experiència escolar «Cartes en temps de pandèmia» i amb tres apunts de títol estimulant: «Microhabilitats lectores», «La lletra amb amor entra», «¿I si no s'hi veu bé?».