A buscarcole.com ens hem plantejat aquesta pregunta durant el confinament provocat per la pandèmia de covid-19. En aquesta situació d'estrés emocional que vivim tots, parlar de competir pot semblar estrany, pero no ho és. Alguns dels testimonis que han parlat per a buscarcole.com així ho expliquen.

Algunes persones adultes associen la paraula ‘competir’ amb una mentalidad agressiva i bruta.

I ho fan per dues raons. Primer, perquè pensen que la competició exerceix una pressió excessiva en les persones (sobretot en els infants). Segon, perquè creuen que la frustració per no aconseguir el resultat esperat generarà un estrés innecessari. I per proteger els infants d'aquesta frustració, alguns pares decideixen declarar-los a tots campions o, simplement, evadir qualsevol tipus de competició.

¿És aquesta la resposta adequada?

Els experts creuen que la competició, ben explicada i ben entesa, situada dins dels paràmetres d'un esport, ajuda al desenvolupament d'instruments que després podran ser aplicats quan els infants i els joves siguin adults.

La competició els  ensenyarà que no sempre els més llestos i brillants són els guanyadors, sinó que més aviat ho són els que treballen constantement i són persistents.  Els infants que participen en la competició en un esport, el que sigui, exerciten habilitats socials en haver d'interactuar amb altres infants i haver de respectar els torns. Se'ls estimula l'empatia, la tenacidad, se'ls amplia la zona de confort i, al mateix temps,  aprenen a desenvolupar l'autoestima i l'autoeficàcia. És important que l'infant experimenti la sensació d'inestabilitat i incertesa que prové de situacions competitives. No és dolent, al contrari. La competició en l'esport ajuda a adquirir la capacitat de resoldre problemes, a acceptar les normes (regles del joc), a entendre's dins d'un equip, a guanyar i perdre amb elegància, a tenir paciència, a esforçar-se a ser millors, a saber que la capacitat (habilitat) natural es pot modificar, a desenvolupar l'autoestima i a comparar-se amb un mateix abans que amb els altres.

¿Com podem ajudar-hi els adults?

Ajudem-los a definir el repte, no només com una activitat per guanyar sinó com el fet d'establir una meta, de pensar en un objectiu que és possible aconseguir. Procurem ajudar-los a persistir en una activitat, a perseguir els reptes, a superar els desfiaments, reforçant contínuament el missatge que l'important no és guanyar, sempre que s'esforcin i aprenguin de l'experiència.

Ensenyem-los que equivocar-se no és dolent. Sí que pot produir una sensació incòmoda i no agradar, però equivocar-se continua sent una meravellosa oportunitat per a aprendre i motivar-los a millorar. Hem d'ajudar-los a centrar-se en allò que sí que poden controlar, en la seva concentració, en l'esforç, el bon comportament, la lluita, l'entrega, a ser valents, a prendre riscos premeditats.

Els infants competeixen malament quan se centren en els resultats externs, en impressionar. Si fan trampes, si quan perden es retiren o diuen que els fa mal alguna cosa, si perden els nervis, si no dormen a la nit, si ploren. Aquest és el moment en què els hem d'ajudar i enfortir-los el caràcter.  Ara és quan hem d'ensenyar-los a mantenir la calma amb exercicis de respiració, a centrar-se en allò que és important, en el moment, a continuar perseverant, a disfrutar del repte.

Totes les experiències de competició infantils els ajudaran a convertir-se en adults més capaços, que no es desmuntaran cada vegada que les coses se'ls posin difícils. Perquè la vida adulta sempre ens obliga a afrontar les complicacions. Preparem els joves perquè ho puguin fer bé.

Set persones han gravat uns vídeos breus per a buscarcole.com. Ens expliquen com els ha ajudat a la vida haver competit de joves. Escoltem què ens diuen: