En l'entrevista que Ot Bou Costa ha fet a Gregorio Luri al diari digital Vilaweb, el pedagog i filòsof comparteix les seves reflexions, que sempre són interessants. Aquí en teniu un tast. 

—Com de previsibles eren els resultats de l’informe PISA?

—El 2010, el director de l’Agència d’Avaluació de Catalunya, Ximo Prats, ja em va dir: “No anem tan bé com ens pensem.” Aleshores els resultats eren bons, a dalt de tot. Però ja hi havia un indici: el nivell de comprensió lectora dels més petits baixava. Prats em va dir: “Podem preveure quins nens de nou anys superaran quart d’ESO i quins no segons el grau de comprensió lectora que tenen a tercer i quart de primària.”

—No ensenyem prou vocabulari?

—Un estudi dels Estats Units va comptar les paraules que els nens senten cada hora segons el nivell socioeconòmic. Vaig intentar replicar-lo aquí. M’he passat moltes hores comptant paraules en diferents àmbits. No són dades estrictament científiques, però sí que són orientatives i coincideixen molt amb les d’aquest estudi. Hi ha nanos que senten al voltant de vuit-centes paraules per hora. N’hi ha que en senten prop de mil sis-centes. Al cap de l’any, pot passar que, entre dos nanos de quatre anys dels nivells extrems, un hagi sentit quaranta milions de paraules més que l’altre. Són en mons diferents. Ho tinc molt clar: bona part del nostre fracàs escolar és un problema lingüístic. Tenir vocabulari no és solament una llista de paraules, vol dir que tens coneixement del món. És allò que deia Wittgenstein: “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món.”

—I això ve de la formació que reben [els mestres]?

—Òbviament. Avui, a Catalunya, és més fàcil que un mestre surti de la facultat coneixent tots els discursos a favor de la fi de l’escola que no pas amb un coneixement ferm d’allò que significa la dislèxia. Ser mestre és un ofici. Pots tenir tota la bona voluntat, però has de saber escriure. I escriure amb un estil. I en els teus textos hi ha d’haver informació significativa. Si no, per més que tinguis la intenció més bona del món, acabaran dient-te adeu. S’ha de saber l’ofici, i l’ofici de mestre és molt complicat. Tant de bo m’equivoqui, però no veig aquesta capacitat de detecció primerenca.

—El problema dels recursos fa temps que l’arrosseguem.

—Sí, no descobrim res. També s’ha de dir que no per tenir més recursos els resultats són més bons. El País Basc fa servir molts més recursos que Catalunya i els resultats també hi han baixat.

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí.