La síndrome del bon nen és un patró de comportament en què la criatura s'esforça per complaure els altres, seguir les regles i evitar el conflicte sigui com sigui. Aquest comportament pot surgir de la necessitat d'aprovació externa, de la por al rebuig o a la crítica o fins i tot d'un ambient familiar en què es premia la submissió i l'obediència cega. Quan diem el "bon nen" volem dir tant els nens com les nenes.
Els nens que desenvolupen aquesta síndrome poden tenir dificultats per expressar les seves necessitats i desitjos, ja que acostumen a prioritzar constantment les dels altres. Això els pot portar a una falta d'autonomia, a una baixa autoestima i a una dificultat per establir límits saludables en les seves relacions interpersonals.
Símptomes del bon nen
El comportament de les criatures emet senyals que ens poden ajudar a identificar la síndrome del bon nen.
"Si els altres em critiquen, és que tenen raó."
El bon nen no analitza de manera crítica el que els altres li diuen; simplement, s'ho creu. Qualsevol comentari negatiu, un insult o una agressió, és acceptat sense cap mena d'anàlisi. Pensa que els altres en saben més que ell, que tenen raó i que, si li diuen una cosa, tenen un motiu per fer-ho.
Té por al càstig del pare i/o de la mare si comet un error.
El bon nen evita qualsevol sentiment desagradable. És millor no intentar res que fer alguna cosa i fracassar. L'ansietat i la por constants el porten a evitar qualsevol situació difícil, de risc, que pot postposar interminablement. Evita prendre decisions endarrerint-les per més endavant o, senzillament, permetent que les assumeixi algú altre.
Acostuma a evitar els conflictes, per la qual cosa no reclama els seus drets ni exposa els seus desitjos.
Simplement, el bon nen permet que l'altre esculli on anar, què fer, què s'ha de menjar, etc. Davant d'un conflicte, la seva estratègia principal és cedir. Sent que acumular sentiments desagradables a dintre seu li podria comportar una situació incontrolable o un profund malestar. Cedir sempre davant dels seus gustos i desitjos li proporciona la il·lusió que els seus sentiments desagradables disminuiran. Pensa que si hi ha tensió en una relació, vol dir que les persones no s'entenen i que l'abandonaran.
Com menys cridi l'atenció, millor.
En general, el bon nen és una persona agradable, dòcil, que confon agressivitat amb violència. Això li fa perdre la capacitat d'establir límits i el fa viure fent sempre el que els altres diuen. Sentir-se rebutjat, inferior, inadequat és una fantasia constant que li provoca angoixa i que el condueix a donar sempre.
Com canviar la dinàmica del bon nen
Per al bon nen, un exercici saludable seria que es preguntés sovint: "¿Què és el que vull jo?".
És important abordar aquesta síndrome des d'una perspectiva que fomenti l'autoexpressió, l'autonomia i el desenvolupament de l'autoestima. Això implica estimular les criatures a expressar les seves emocions, a ensenyar-los a establir límits sans i a fomentar la seva capacitat per prendre decisions per si mateixos.
Reconèixer què és el que vol i prendre decisions permet al bon nen recuperar el seu eix, el centre interior, i sentir que el seu desig és tan important com el desig dels altres.
En resum, la síndrome del bon nen pot tenir conseqüències negatives en el desenvolupament emocional i social de les criatures, per la qual cosa és fonamental abordar-lo de manera conscient i empàtica en el procés de creixement i criança.