A Nova Zelanda, s'està posant en marxa silenciosament una de les reformes educatives més interessants del món. Erica Stanford, la nova Ministra d'Educació del país, té la missió de reformar el seistema educatiu de dalt a baix. En pocs mesos ha anunciat un conjunt de reformes que prometen remodelar de manera fonamental la forma com s'ensenya als nens i les nenes de Nova Zelanda.

Al centre de l'agenda de Stanford hi ha el retorn als plans d'estudi rics en coneixement i a la instrucció explícita en habilitats fonamentals. És una ruptura decisiva amb l'enfocament centrat en les criatures i basat en les competències que ha dominat les aules de Nova Zelanda durant dècades.

Punts clau del nou sistema

• Les escoles primàries hauran de dedicar un promig d'una hora diària a la lectura, l'escriptura i les matemètiques.
• Els telèfons mòbils estaran prohibits durant l'horari escolar per minimitzar les distraccions.
• Les escoles avaluraran el progrés dels estudiants en les matèries bàsiques dues vegades a l'any i informaran els pares i mares dels resultats.
• Totes les escoles de primària utilitzaran un enfocament de "alfabetització estructurada" per ensenyar la lectura. L'alfabetització estructurada ensenya sistemàticament i explícitament als nens i nenes els components clau de la lectura, inclosa la fonètica, la fluïdesa, el vocabulari i la comprensió. 

Ahir i demà

Durant anys, l'enfocament predominant s'ha basat en la teoria del "llenguatge complet", que suposa que les criatures aprenen a llegir de manera natural a través de l'exposició als llibres. La fonètica i altres habilitats fonamentals sovint han passat a un segon pla. I els resultats han estat desastrosos. Les taxes d'alfabetització de Nova Zelanda han disminuït constantment durant les últimes dècades. En avaluacions internacionals com PIRLS, el país està situat molt per sota d'altres països avançats. 

Això sí, les escoles rebran una capacitació extensa i suport per implementar l'alfabetització estructurada a l'aula. Els mestres aprendran la ciència de la lectura i com usar tècniques d'instrucció directa.

Importància del coneixement

Una gran quantitat d'investigacions mostren que el coneixement és la clau per a la comprensió lectora, el pensament crític i l'èxit acadèmic. Els estudiants necessiten una àmplia base de coneixements previs per inteactuar amb textos i idees complexos.

Les conseqüències són particularment greus per als estudiants desafavorits, que tenen menys probabilitats d'adquirir coneixements acadèmcis o alfabetització a casa.

L'objectiu de Stanford es garantir que tots els estudiants, independentment dels seus antecedents, tinguin accés als fets, idees i conceptes clau que sostenen cada matèria.

S'ha demostrat amb consistència que la instrucció explícita, la pràctica regular i una base sòlida de coneixements previs són essencials per a l'aprenentatge. Els estudiants no adquireixen habilitats com el pensament crític en el buit; necessiten una base rica de coneixements, de continguts, a la qual recórrer.