Les intel·ligències múltiples són el reconeixement de la diversitat d'habilitats i capacitats. La teoria de les intel·ligències múltiples va ser proposada per primera vegada per Howard Gardner al seu llibre Frames of Mind el 1983.

Gardner apunta que no hi ha una intel·ligència única en l'ésser humà, sinó una diversitat d'intel·ligències que marquen les potencialitats i els accents significatius de cada individu, que són traçats per les seves fortaleses i debilitats en una sèrie d'escenaris d'expansió de la intel·ligència.

Tradicionalment, es pensava que la intel·ligència venia predeterminada i que era fixa, que a pesar dels esforços que es poguessin fer, ningú no era capaç d'augmentar la seva intel·ligència. La gent acceptava que era invariable: si una persona posseïa una petita quantitat d'intel·ligència, no hi havia massa a fer per poder-ho canviar. Fins i tot hi havia tests que podien determinar el nivell d'intel·ligència d'una persona basant-se en les seves respostes a allò que es considerava preguntes estàndard.

Howard Gardner va tornar a la definició original d'intel·ligència i va reflexionar sobre les habilitats i capacitats necessàries per resoldre problemes dins d'una cultura. Basant-se en els coneixements actuals sobre el món, el cervell i les comunitats, va reformular el concepte d'intel·ligència.

¿Quines habilitats es desitgen i de què són capaços els éssers humans?

Gardner es va adonar que la intel·ligència no podia limitar-se a una sola categoria, sinó que podia classificar-se en vuit àrees diferents. Gardner va argumentar que les persones posseïm totes aquestes àrees, però que cada indiviu és fort en alguna d'elles.

Vuit tipus d'intel·ligència múltiple

Gardner va definir la intel·ligència com:

• La capacitat de trobar solucions als problemes de la vida.
• La capacitat d'adquirir nous coneixements per comprendre un tema.
• Un conjunt d'habilitats útils per a la comunitat, que tant poden ser un producte com un servei.

Les intel·ligències múltiples no són una cosa que es pugui veure o comptabilitzar: són potencials que s'activen o no segons els valors d'una cultura determinada, de les oportunitats disponibles en aquesta cultura i de les decisions preses per cada individu o la seva família, els seus ensenyants o d'altres persones que es mouen en el seu cercle habitual.

Fins ara, Gardner i el seu equip de la Universitat de Harvard han identificat vuit menes d'intel·ligència:

• Lingüístico-Verbal: El domini del llenguatge.
• Lògico-Matemàtica: La capacitat de conceptualitzar les relacions lògiques entre les accions o els símbols.
• Visual-Espacial: La capacitat d'observar, reconèixer el món i els objectes i fer-se una idea de les seves característiques des de diferents perspectives.
• Musical-Auditiva: La capacitat per reconèixer els caràcters del so.
• Corporal-Kinestèsica: La capacitat per coordinar moviments corporals.
• Interpersonal: La capacitat d'empatia i d'entendre la tria de les amistats, les parelles...
• Intrapersonal: L'habilitat de conèixer-se un mateix, els sentiments, els pensaments...
• Naturalista: És la que permet detectar, diferenciar i categoritzar els aspectes vinculats a l'entorn. Com les espècies animals i vegetals o els fenòmens relacionats amb el clima, la geografia o la naturalesa.

Implicacions per a l'aprenentatge

Les implicacions educatives més importants de la teoria de les intel·ligències múltiples es poden resumir en la individualització i la pluralització. La individualització postula que, atès que cada persona és diferent a una altra, no hi ha cap raó logica per ensenyar i avaluar els alumnes de manera idèntica.

Presentar una varietat d'activitats i enfocaments d'aprenentatge estimula tots els estudiants i els anima a ser capaços de pensar en els temes plantejats a partir de perspectives diverses, cosa que els ajuda a aprofundir en el seu coneixement sobre el tema en qüestió.

La teoria de les intel·ligències múltiples afirma que tothom posseeix les vuit àrees d'intel·ligència, però en diferents graus de competència i que l'estil d'aprenentatge d'un individu no està relacionat amb les àrees en què sigui més intel·ligent.

Per exemple, una persona amb una intel·ligència lingüística no té per què aprendre millor a través de la lectura i l'escriptura. Classificar els alumnes només pels seus estils d'aprenentatge o les seves àrees d'intel·ligència predominants pot limitar-ne el potencial d'aprenentatge.

Les investigacions demostren que els alumnes estan més compromesos i aprenen millor quan se'ls ofereixen diverses maneres de demostrar els seus coneixements i habilitats, cosa que també ajuda els professors a avaluar amb més precisió el procés d'aprenentatge dels alumnes.

La hipòtesi de Gardner ha estat acceptada i adoptada per moltes escoles on, en general, és utilitzada per fonamentar el debat sobre els estils i mètodes d'aprenentatge.

Pots obtenir més informació a través d'aquest enllaç, que et conduirà al programa Redes.