El desig que el retorn a les escoles sigui presencial és el nexe comú dels ministeris d'educació de tot el planeta. No obstant això, el mes de setembre és a tocar i les mesures preses per cada un dels dirigents són ben diferents. Com es comenci el curs dependrà del context epidemiològic de cada lloc, però alguns dels protocols que es faran servir es comencen a perfilar. ¿Els vols conèixer?

En tot el planeta, les autoritats sanitàries s'enfronten al mateix repte: organitzar la tornada a l'escola amb la normalitat més gran possible després d'un final de curs dramàtic per culpa del confinament a què va obligar la covid-19. Horaris diferenciats, ràtios més baixes per promoure el distanciament necessari, mesures de protecció, etc. El govern d'Espanya ha argumentat recentment en les rodes de premsa que està treballant durament per adaptar-se a la situació amb eficàcia. Paral·lelament, altres països del món han començat a dibuixar també les seves línies d'actuació. Fem-hi un breu recorregut!

La tornada a l'escola a Itàlia

Com tots sabem, un dels països europeus que va ser sacsejat abans per l'epidèmia del coronavirus va ser Itàlia. El primer ministre Conte assumeix la responsabilitat de la inauguració de l'any escolar, que serà el 14 de setembre.

Els experts afronten la situació amb optimisme, ja que, segons ells: “no es pot comparar en absolut amb la primera gran onada de coronavirus”.

Conte es va reunir amb un equip especialitzat amb la finalitat de supervisar exhaustivament les mesures preses. L'esmentat equip estava format pels ministres d'Educació, Transports, Sanitat, Regions, Protecció Civil i el comissari per a l'escola. Finalment, va sentenciar que "no s'havia de témer que l'escola no pogués tornar a obrir".

Cada alumne tindrà un pupitre individual amb rodes que se situarà a un metre de distància del seu company qui, com ell, haurà de portar obligatòriament una mascareta, sempre i quan sigui més gran de sis anys. El primer ministre també va assegurar que es distribuiran 170.000 litres de gel desinfectant a la setmana.

El comitè científic també va considerar oportú que es mesurés la temperatura dels alumnes, però a casa. És per això que demana la col·laboració de les famílies. 

La tornada a l'escola a Alemanya

Alemanya, un dels països més grans d'Europa, ja ha començat les classes i presenta diferències entre les directrius dels seus diferents estats: és un país federal que ha combatut la pandèmia des de cada land. Per exemple, a Renània del Nord-Westàflia s'ha optat per l'obligatorietat de la mascareta, fins i tot a les hores de classe. Això crida l'atenció quan es compara amb la resta d'estats del país, en què no és obligatòria la mascareta a les hores de classe.

D'aquesta manera, està previst que, a mesura que s'obrin les escoles germàniques, es vagi creant una situació en la qual coexisteixin protocols heterogenis, marcada per l'evolució de la malaltia a cada estat. Aquest fet es deu a l'existència d'un clar contrast de contagis en diversos indrets del país presidit per Merkel: per exemple, Renània del Nord-Westfàlia presenta unes xifres que superen els 52.000 casos des de l'inici de la pandèmia. Per contra, a Mecklemburg Pomerània-Occidental s'han comptabilitzat només 940 casos en total. 

No obstant, a la capital berlinesa, les famílies han demanat en els dies previs al retorn a l'escola que sigui obligatori portar la mascareta a classe i que es posin a disposició dels menors i dels docents més tests per detectar la infecció.

La tornada a l'escola als països nòrdics

Els països del nord d'Europa són mundialment coneguts pels seus prestigiosos i eficients sistemes educatius. ¿Qui no ha sentit parlar del revolucionari mètode educatiu finlandès? Repassem quina és la situació en aquests països.

A Noruega s'ha instaurat un sistema ben curiós, inspirat en el funcionament d'un semàfor. Les escoles noruegues poden tenir el llum verd, que els permetrà desenvolupar la seva activitat amb normalitat. El llum groc implica prendre mesures de distanciament social i d'higiene, mentre que el llum vermell comporta reduir el nombre d'estudiants per classe i la presa de decisions individuals sobre els horaris.

Dinamarca va ser el primer país de la Unió Europea a tancar les escoles. En reobrir-les, es van dur a terme múltiples restriccions progressives, com ara dividir les classes en grups petits i apostar per espais exteriors. Com que es va donar una baixada en els contagis, els centres escolars danesos van començar a reobrir amb directrius més laxes.

A Finlàndia, el curs ja ha començat de manera gradual, però per desgràcia ha coincidit amb un lleu repunt de contagis que fa trontollar l'inici de curs per la por a una segona onada de la pandèmia. Com a resposta, el Ministeri d'Educació ha recomanat mesures similars a les adoptades a finals del curs passat i ha donat llibertat als centres educatius per aplicar-les segons el seu criteri. No obstant això, l'objectiu del país amb un dels sistemes educatius més envejats és ben clar: garantir l'educació presencial. 

Suècia aposta per una estragègia més suau, fet que ha generat una important polèmica atès que els seus índexs de mortalitat són superiors als de la resta dels països veïns. Anders Tegnell, un dels seus epidemiòlegs més reputats, manté que els infants es contagien amb una freqüència menor que els adults i que, en conseqüència, "imposar la mascareta en un ambient amb una transmissió menor seria ben estrany". No obstant això, s'imposaran horaris d'entrada i sortida marcats per evitar aglomeracions.

Més enllà d'Europa

Potser t'interessa saber, encara que estiguin lluny, com estan controlant la pandèmia alguns dels estats més poderosos del món.

Per exemple, Pequín, el bressol del coronavirus, sembla que té el control de l'epidèmia. ¿Recordes el que hem dit del mecanisme del semàfor de Noruega? Doncs una cosa semblant passa a la capital xinesa, encara que els colors no s'apliquen a les escoles, sinó a les persones. Els estudiants i els docents han de demostrar quin és el seu estat de salut abans del començament del curs amb un codi de color verd que es genera digitalment.

Així com en d'altres estats europeus, a la Xina està prevista la tornada a l'escola esgraonada per cursos i amb diferents horaris d'entrades i sortides per evitar aglomeracions. També es mantindran mesures de seguretat com les distàncies, les mascaretes o el control diari de la temperatura. A més, Pequín assegura que alternarà l'educació presencial amb la virtual.

Als Estats Units, probablement el país amb la situació més dramàtica del planeta, el curs arrencarà el 10 de setembre. Nova York, que té un dels percentatges de contagi més baixos dels Estats Units, serà l'únic estat que té previst oferir classes presencials. Paral·lelament, es debat sobre el futur de la resta d'estats mentre que una incertesa agònica regna entre les famílies i el futur dels seus fills en un país immens en què la sanitat pública està privatitzada. Potser aquesta és una de les raons per les quals un 30% de la població ha preferit a les enquestes que els seus fills comencin el curs a casa abans que una educació mixta de classes presencials i en línia. Trump insisteix a reobrir les escoles perquè el coronavirus "desapareixerà", ja que, segons el president, "alguns metges diuen que els nens hi són totalment immunes".

Una cosa és ben clara: aquesta pandèmia ha sacsejat tots els sistemes educatius de tot el planeta. Encara que la situació és prou dramàtica, és a les nostres mans posar-hi el nostre gra de sorra. ¿Com? Sent responsables i estant compromesos amb les directrius dels experts epidemiòlegs. Us desitgem tota la sort del món per afrontar aquesta nova realitat educativa que ja tenim aquí!