La societat es mou de vegades per conceptes antagònics o antitètics, que no necessàriament han de ser contradictoris. ¿O sí? En parlem amb Gregorio Luri, filòsof i pedagog. Les seves reflexions sobre el complex món de l’educació sempre són un estímul per a les persones inquietes. El seu últim llibre, La escuela no es un parque de atracciones, ha causat un fort impacte en els ambients educatius i en el debat cultural en general.

¿Què defineix la professió de mestre, d'educador?

D’una manera esquemàtica diré que, des d’un punt de vista psicològic, l’amor del millor que pot arribar a ser el seu alumne; des d’un punt de vista polític, la voluntat de contribuir a la millora de la cultura comuna i del capital humà del seu país, i, des d’un punt de vista deontològic, la pràctica reflexiva basada en evidències.

¿Què passa amb l'educació perquè sempre sigui un motiu de debat d'actualitat?

No estic gens segur que l’educació sigui un motiu de debat. Tant de bo que ho fos! Si analitzem els continguts dels debats polítics al voltant de l’educació, el que veiem es que se centren en el desplegament de les bones voluntats partidistes i en l’oblit dels resultats escolars. Els nostres debats són tan marcadament ideològics que ens amaguen la realitat.

¿Es pot dir que l'educació actual estigui evolucionant en alguna direcció?

Hi trobo dues direccions clares.

En primer lloc, cap a la pèrdua de pes específic de l’escola, perquè el que l’escola es nega a donar, la iniciativa privada s’afanya a donar-ho (classes particulars, activitats extraescolars, acadèmies, colònies, estades a l’estranger, etc.). En la trajectòria educativa que les famílies es tracen per als seus fills, l’escola continua tenint un paper rellevant, però minvant.
En segon lloc, en la societat actual estem assistint a l’emergència del capitalisme cognitiu en el qual el coneixement rigorós esdevé una font de riquesa.

¿Què és més important en un bon mestre, valors o coneixements?

Al meu parer el coneixement rigorós és un fenomenal potenciador de valors.

Les classes magistrals estan molt desprestigiades. A l’escola, ¿els infants han d’escoltar o treballar?

Els infants han d’assolir coneixements i això vol dir que han d’experimentar determinades modificacions a la seva memòria a llarg termini. El que no està a la memòria no s’ha après. Algunes vegades caldrà escoltar (per cert, l’escolta és una activitat), d’altres hauran de col·laborar entre ells, etc.

¿L’escola ha d’ensenyar a competir o a compartir? ¿Per què la competició té tan mala fama?

L’escola ha d’estimular l’alumne a superar-se, a esdevenir progressivament el millor que pot arribar a ser i, per tant, a competir amb ell mateix. Respecte a la mala fama de la competició, crec que és més clarificador fixar-se en el que les escoles fan que no en el que diuen que fan. Totes les que tenen bons resultats a la selectivitat, en fan publicitat.

Als Estats Units, si ets bo en alguna cosa (esport, música) et donen una beca completa per a la universitat. ¿Per què això no passa a Espanya?

Aquí es considera que les beques no han d’estar associades al rendiment acadèmic.

Si fem molt bé una cosa, és perquè ens agrada. A l’hora d’escollir una professió o uns estudis, ¿hem de triar pel que ens agrada més o ens hem de deixar guiar per altres valors?

S’acostuma a dir que l’interès fomenta el coneixement. És cert. Tan cert com que el coneixement fomenta l’interès. Molt sovint és l’aprenentatge el que ens va descobrint interessos. Difícilment podrem aspirar a ser el que no sabem què és. No es pot triar amb encert si hem de triar sobre informació absent.

¿Com ha de ser la relació entre l'escola i els pares i mares? ¿I quina ha de ser la actitud d'aquests?

Els pares són pares, no pares d’alumnes; i els mestres són mestres, no pares. I està molt bé que sigui així, perquè la seva diferència els permet tenir perspectives complementàries d’un mateix alumne i atendre la seva complexitat. Habitualment els pares són molt bons captant l’estat emocional dels seus fills; mentre que els mestres són molt bons avaluant el seu comportament de manera objectiva. Els pares haurien d’entendre que si a casa estimem els nostres fills per ser els nostres fills, la societat els avaluarà pel seu treball objectiu i que l’escola ha de ser el pont de confiança entre la família i la societat.

¿Quins paràmetres han de tenir en compte els pares i mares  a l’hora de buscar una escola per als seus fills?

Primer, tenir les idees clares del que volen, és a dir, dels resultats (i no solament de les intencions) que esperen de l’escola.
Segon, triar una escola de la qual poder parlar espontàniament como “la nostra” escola.
Tercer, avaluar la importància que donen a la integració del seu fill al seu barri (amics, etc.).
Quart, fer una ullada als espais comuns del centre:  decoració dels passadissos, estat dels vàters i dels racons del pati.
Cinquè, tenir molt present el temps efectiu de cada classe, descomptant faltes de puntualitat, problemes de petita indisciplina, etc.
Sisè, la possibilitat de trobar-se amb professors que els diguin, mirant-los cara a cara: “Tranquils, que el vostre fill està en bones mans”.

¿Quins avantatges troba que pot tenir una pàgina com buscarcole.com?

Començaré dient una obvietat: No hi ha cap altra eina que ens permeti comparar les escoles i triar els nostres criteris de comparació. Però és que a més, es tracta d’una eina rigorosa. Conec bé la professionalitat, el rigor, la dedicació i l’estima amb què s’ha dissenyat.

Moltes gràcies, Gregorio Luri. Ens veiem al Cafè d’Ocata!

Per cert, si voleu més informació sobre La escuela no es un parque de atracciones, en trobareu aquí. Enrique García-Máiquez en parla.

Un dels primers blogs de buscarcole.com també parlava de Gregori Luri: La lectura, un factor clau en el progrés escolar.