Tots hem sentit la frase "la pràctica fa al mestre". Però, ¿què vol dir? Sovint pensem en l'aprenentatge com un camí fàcil i planer, ple de diversió. Ens agrada creure que podem dominar una nova habilitat amb només gaudir del procés, sense cap esforç ni incomoditat. No obstant, la investigació en educació i desenvolupament humà ens diu una cosa ben diferent.

Com va assenyalar l'influent investigador i psicòleg suec K. Anders Ericsson, la pràctica deliberada no sempre és plaent. Requereix un esforç i sovint ens treu de la nostra zona de confort. La motivació principal per continuar practicant no és el gaudi immediat, sinó la creença fonamental que l'esforç ens farà millors. És la promesa de la millora el que ens impulsa a continuar endavant, fins i tot quan el camí s'omple de dificultats. 

Això vol dir que l'aprenentatge màxim no es dona de manera natural. No és una cosa que passi només per fer les coses més còmodes o convenients. De fet, de vegades, per aprendre de veritat, hem d'estar disposats a fer sacrificis: a sacrificar la comoditat pel repte, el plaer immediat pel creixement a llarg termini.

Així és que la propera vegada que t'enfrontis a un concepte difícil o a una habilitat que et costi de dominar, recorda que la incomoditat és un senyal que indica que ets al camí correcte. El vertader aprenentatge no és una passejada pel parc, és un entrenament intencional que, encara que no sempre sigui divertit, és l'única manera d'arribar a assolir el mestratge autèntic.